dijous, 19 de novembre de 2020

TALISMÁN - Marco Mezquida

(Autoeditat, octubre 2020)


Marco Mezquida, piano i teclat
Martín Meléndez, violoncel
Aleix Tobías, bateria i percussions

01 No passis pena
02 Vientos Elíseos
03 Serotonina
04 Alfajor
05 Carpe Diem
06 Lluvia muda
07 Trenzas
08 Sa cova de ses ànimes
09 Es jardí de ses ànimes
10 Na Cecília
11 Talismán

Totes les composicions de Marco Mezquida, llevat de Na Cecília (tradicional) i Sa cova de ses ànimes (Marco Mezquida i Aleix Tobías)

En els darrers deu anys, en Marco Mezquida ha fet una evolució estilística de gran amplitud. La seva extraordinària capacitat de treball l'ha dut a crear un nombre de propostes difícil d’igualar,  i a intervenir en moltes d'altres. Jo encara no sé on se sent més còmode. Si un vespre qualsevol improvisant amb amics a Robadors23, si en els múltiples projectes que lidera o co-lidera, o fent de sideman en els grups on participa. Tots els projectes i aparicions puntuals, fins i tot les que algú podria pensar que tenen poca importància, son, sense excepció, d'una absoluta sinceritat i d'una indiscutible vàlua artística.
 
Aquesta sinceritat té com a punt d’inflexió un especial gust per la cançó i, per a ser més exactes, per la melodia. El trio que lidera amb Martín Meléndez i Aleix Tobías, el Dream Trio (tal com se'ls ha anomenat en algun anunci, xarxes socials enllà), és un bon compendi de totes aquestes gràcies. És el resultat artístic d'una carrera que ja ha arribat a una maduresa, una maduresa que es troba en trànsit i que, es veu d’una hora lluny, no s'aturarà pas aquí.

Llevat de 'Na Cecília', versió d’una cançó menorquina tradicional, Talismán és una obra feta amb material nou i original. És un treball exquisit, en primer lloc perquè hi passen moltes coses, tant en el seu conjunt com en cadascuna de les peces. Passen coses sobretot en les melodies, però també en els ritmes, en les textures, en la fusió de sonoritats... I en segon lloc, perquè en tot el conjunt hi ha un aire de grup gran, molt més gran que un trio. Mentre me l'escoltava m'ha semblat sentir una orquestra. Sovint he tingut la sensació que l'orquestra era de percussions, com les que ofereix Coetus, la formació que lidera l’Aleix Tobías. I sovint també, m'han vingut al cap la irreverència i la sonoritat clàssica dels Aupa Quartet, a qui sovint em recorden Martín Meléndez i el seu cello.

D'esquerra a dreta, Martín Meléndez, Aleix Tobías i Marco Mezquida  -  Fotografia de Mireia Miralles


I després, al disc, hi ha les ondulacions, els creixents, els semi-creixents, aquells intensos clímax que no arriben a esclatar... Hi ha una cura gairebé quirúrgica de tot el que passa en el conjunt, personificada, per exemple, en les veus que se senten a 'Alfajor' (amb 4 convidades de luxe: Lucía Fumero, Rita Payés, Magalí Datzira i Eva Fernández). Hi ha una pujada emocional fins a ‘Carpe Diem', per mi el cim del disc, i un descens més líric, si se'n pot dir així, fins el delicat final amb ‘Talismán’. La peça que tanca és un duet de so vigorós i plàcid alhora, entre piano i violoncel.

Pel mig hi ha tot un món de dedicatòries (totes les cançons en tenen una), un món d’obsequis musicals, i un munt d’estris de percussió que fan de cada peça un univers paral·lel. Si algú pensava que amb el disc anterior, Ravel's Dreams, s'havia posat el llistó molt alt, els costarà d'explicar que ha estat superat amb nota. 




Cap comentari: