DEL NEGUIT A LA PAU

MAR SERRA GRUP

"I sempre demà"

Festival Emergents

Auditori de Barcelona, Sala 3 "Tete Montoliu"

25 / març / 2021

Mar Serra, piano

Lluna Aragón, violí

Martí Serra, saxo tenor, saxo soprano i clarinet

Jaime Basulto, guitarra

Franco Molinari, contrabaix

Joan Vidal, bateria

Marina Cardona, dansa a "Perduts potser"

Treballar amb l'obra d'altres autors no és una feina fàcil de presentar. Mar Serra, tanmateix, aconsegueix marcar estil en un territori tan actiu i atractiu com la fusió entre música clàssica i jazz. I ho fa de bell antuvi amb els músics que l'acompanyen. L'autora badalonina reuneix una formació elegant, amb violí i saxo/clarinet al davant, centre d'unes textures que van del neguit a la pau en pocs compassos de diferència. Piano i guitarra feinegen en la mateixa direcció, una fiblada de cotó fluix, i tot s'endolceix o cavalca segons la profunditat del contrabaix i, sobretot, amb la lleugeresa de la bateria d'en Joan Vidal, home de bagatge contrastat en fusions d'aquesta categoria. 

 

El resultat és un regal preciós de nom "I sempre demà", projecte amb arrels anteriors a la pandèmia, contrapuntat de manera escaient amb algunes novetats que han nascut durant els mesos de confinament. Diu que aviat sortiran al mercat en forma de nou treball discogràfic de misteriós origen conceptual, en paraules de la pròpia pianista.

 

A l'actuació, va destacar la peça "Esclat de veritat", dedicada a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, empresonat per l'Estat espanyol i, en un altre moment, la intervenció de la ballarina Marina Cardona,  que oferí la seva interpretació de la peça "Perduts potser", executada a quartet, sense guitarra ni saxo.

 

El concert en el seu conjunt va assolir l'objectiu de fer música avançada sense deixar l'aire clàssic, oferint una versió enginyosa i personal de cadascuna de les melodies (Mompou, Montsalvatge, Robert Gerhard, i altres) en les que es basa el projecte. La cerca sovintejada d'esclats de baixa intensitat, combinada amb el lleuger protagonisme de ritmes balcànics i, fins i tot, amb algunes pinzellades klezmer, van acabar d'arrodonir un concert plaent, que fa encara més atractiu el disc (CD, cosa rodona, anella, arxiu digital, o el que sigui...) que ha de sortir ben aviat.