17 març 2022
Nova Jazz Cava, Terrassa
piano
Yasushi Nakamura
Yasushi Nakamura
contrabaix
Kyle Poole
Kyle Poole
bateria
És de llei reconèixer que, per anys que passin, al Jazz Terrassa no se li acaben ni l'enginy ni la constància, malgrat les dificultats. Amb l'etern Valentí Grau al capdavant, ens descobreix artistes i grups com el del pianista novaiorquès Emmet Cohen, que amb el seu trio ha representat un punt d'inflexió en el cartell del 41è Festival.
El fet que sembli difícil trobar i, sobretot, proposar artistes novells, fa que molts festivals prefereixin la comoditat (i la seguretat) d'apostar per noms coneguts i reputats. Una decisió que, malauradament, comporta cartells amb poques diferències entre un indret geogràfic i l'altre. L'Emmet Cohen, fins avui, no és d'aquest tipus d'artistes, i potser per això el concert que ens ocupa va sorprendre per la seva entrada torrencial. Alguns vam pensar que massa efectista i tot.
 |
| Kyle Poole |
Tanta explosió rítmica, si més no, amagava un cromatisme genuí, referendat per l'absència total de partitures. L'estona va passar entre un bon ventall de ritmes i sonoritats originals, properes al piano stride i al free jazz dels primers Ornette, Ayler o Coltrane.
 |
| Emmet Cohen |
Just abans de l'habitual pausa terrassenca, i en acabat d'una llarga presentació on el pianista va defensar el poder curatiu de la música (déu n'hi do, amb la referència!), el discurs del trio va començar a connectar amb la història. No sé si per aquesta raó, el segon acte va tenir encara més cos, atès que es va alimentar dels diversos estils històrics (blues, stride i bop, bàsicament) executats amb tota la llibertat expressiva que van ser capaços. Un gaudi absolut, amb els tres músics buidant tot el que duien dintre, assolint una connexió emocionant i plena de sinceritat amb el públic.
 |
| Emmet Cohen Trio |
Fotografies © Imma Casanellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada