dilluns, 15 d’agost de 2022

JAZZALDIA 57 2022 (I)

SORTIR-SE’N AMB LA CLÀSSICA

Fotografies © Imma Casanellas               
Hiromi, Plaza de la Trinidad, Donostia, 22-jul-2022
Hiromi, Trinitate Enparantza, 22 juliol 2022


Ja se sap que si no pares quiet la fotografia surt moguda, i esperem que no ens hagi passat això després d’aquest Jazzaldia tan atapeït de concerts. La 57a edició del degà peninsular, -que 
n’ha programat més de 60 en 6 dies-, la de l’autèntica recuperació, la que ja no ha tingut restriccions de caire sanitari, ha passat tan ràpid que se’ns fa difícil treure’n una imatge o una frase que l’expliqui prou. Tanmateix, aquells que, com nosaltres, han fet una immersió en aquest esdeveniment musical, s’hauran adonat dels tres pilars en què fonamentarem el nostre comentari: Música improvisada i Clàssica s’abracen fort, Torna el New Age, i Velles Glòries desenfocades.


Hiromi amb Rakhi Singh (violí), Shlomy Dobrinsky (violí) Meghan Cassidy (viola), Gabriella Swallow (violoncel) Trinitate Enparantza, 22 juliol 2022
Hiromi amb Rakhi Singh (violí), Shlomy Dobrinsky (violí)
Meghan Cassidy (viola), Gabriella Swallow (violoncel)
Trinitate Enparantza, 22 juliol 2022


Espectacles laterals a banda, llegiu-hi Iggy Pop i Simple Minds que aquest cop han sigut els encarregats de posar nom a la cosa no jazzística –ja sabeu que aquesta trampeta pop-rockera ja ve de lluny-, el tret que hem trobat més destacable passa pel retrobament de la Música Clàssica amb el Jazz i la improvisació. Hiromi amb un quartet de corda, Marco Mezquida amb Juan De La Rubia, i els pianos sols del claustre de San Telmo, sobretot els de Craig Taborn i Vadim Neselovskyi, representen ben clarament aquesta tendència, per nosaltres la més destacable amb diferència.

MUSICA IMPROVISADA I CLÀSSICA, ABRAÇADES

Hiromi Uehara, lluint la seva maduresa d'adolescent, va fer, com és habitual, una actuació trepidant què va comptar amb dos violins, una viola i un violoncel, tots inspiradíssims i molt oberts a la llibertat expressiva. Una fita important és que la perfecció dels instrumentistes no va representar cap impediment, ben al contrari, per a l’esclat d’emocions del conjunt de l’espectacle. Segurament, una de les sensacions de l’estiu jazzístic.

Marco Mezquida i Juan De La Rubia, Victoria Eugenia Antzokia, Donostia, 25 juliol 2022
Marco Mezquida i Juan De La Rubia, Victoria Eugenia Antzokia, 25 juliol 2022



Marco Mezquida i Juan De La Rubia van abordar un concert que va semblar una obra d’orfebreria. Tot mantenint una alta fidelitat amb les partitures de Bach, van deixar anar una capacitat improvisadora, no només sorprenent, sinó amb una connexió fabulosa amb l’audiència. Per acabar-ho d’adobar l’espai del Victoria Eugenia va funcionar a la perfecció, gràcies també a l’orgue Hauptwerk, una autèntica revelació sonora per nosaltres.


Craig Taborn, San Telmo Museoa, Donostia, 22 juliol 2022
Craig Taborn, San Telmo Museoa, 22 juliol 2022


Vadim Neselovskyi, en primera instància, i Craig Taborn després, ens van acostar al pianisme clàssic deixant anar un vel més contemporani el primer, i un deix del cançoner americà, el segon. Tot sempre ben proper al toc clàssic, en una demostració que quan la música és improvisada, tot és molt millor.

Vadim Neselovskyi, San Telmo Museoa, 21 juliol 2022